7 de març de 2013

Un fragment de «Cant del món»

«Cant del món» és l'últim poema d'un llibre que té un títol i un autor i que pròximament publicarà Terrícola. Vet aquí un fragment d'aquest poema, perquè us aneu fent a la idea d'aquesta poesia lúcida, lliure, brutal, de terra i vent, de galàxies i geleres. Un llibre que vindrà per esventar llegats i tombes i cadàvers vacil·lants. «El llegat que sempre hem de refer», «l’art que s’extravia a si mateix, / sense aturall ni centre, / i cerca nous ravals de solitud»:

I heus-me aquí, ben vulgar, en la batalla
que clava el ferro entre els budells del mal
i menja de la xeflis sepulcral
en amorós banquet de fetge i dalla.
Ferit, m’interno en l’embrollat tapís
que fa i desfà els vells nusos, sense pausa,
mentre en refaig l’origen i la causa
amb la claror d’un somni ben concís.

I enlairo el cant del món, en brusc monticle,
entre el diable, l’àngel i el gran tro.
Darrere meu ve el qui és més fort que jo.
I és de Sant Marc –u, set– aquest versicle.
I em sé ben esquifit, i amb cor desert,
en aquest pou de febre i corruptela
que aombra el llop darrere la gasela
i rega amb aigua bruta el somni incert.

La vida és desraó i alat suplici
que aplega el càntic tràgic i el bordell.
Sóc l’ignorant que, brau, es fa vedell
i signa amb si mateix un armistici.
El tedi esmica un cim que mor al pla
en fer-me esclau de l’ego i el meu karma.
I el vent em diu que encara he d’adonar-me
que tot és il·lusori i buit i va.

I tanmateix empaito el rastre agònic
i xerro amb el delit del papagai
quan el cant abandona el viu esglai
i el vers enfila un responsori clònic.
De mi mateix, sovint, en sóc devot
i creuo el temps en la lluent barcassa
en què Narcís, amb líquida argamassa,
forjà el reflex d’un ego en mascarot.

I així m’endinso en falses operetes
de maldients i freaks, com si un remix
del viure més tronat, entre embolics,
ordís un contuberni de serpetes.
Ja no mereixo, doncs, ni Llum ni Verb.
La fosca, el cor i els tràngols del beverri
–del whisky al vi, de l’armanyac al sherry–
m’han fet un home ombriu i un xic esquerp.