El naixement de Terrícola a la premsa

El cap de setmana ens ha portat les magnífiques estrenes de les tres primeres plaquettes infinitesimals a la llibreria La Gralla de Granollers i, també, a Ca la Samsona de Manresa. Però també ens ha deixat alguns retalls de premsa que parlen de l'editorial, del projecte i d'un futur Terrícola! Aquí en teniu una mostra:

NacióGranollers: Granollers viu el naixement de Terrícola, una nova eidtorial de poesia (8 de març de 2013)
Regió7: Una poesia que vol arrelar (11 de març de 2013)

Diari Maresme: «Terrícola som una editorial compromesa» (11 de març de 2013)

Un fragment de «Cant del món»

«Cant del món» és l'últim poema d'un llibre que té un títol i un autor i que pròximament publicarà Terrícola. Vet aquí un fragment d'aquest poema, perquè us aneu fent a la idea d'aquesta poesia lúcida, lliure, brutal, de terra i vent, de galàxies i geleres. Un llibre que vindrà per esventar llegats i tombes i cadàvers vacil·lants. «El llegat que sempre hem de refer», «l’art que s’extravia a si mateix, / sense aturall ni centre, / i cerca nous ravals de solitud»:

I heus-me aquí, ben vulgar, en la batalla

que clava el ferro entre els budells del mal

i menja de la xeflis sepulcral

en amorós banquet de fetge i dalla.

Ferit, m’interno en l’embrollat tapís

que fa i desfà els vells nusos, sense pausa,

mentre en refaig l’origen i la causa

amb la claror d’un somni ben concís.

I enlairo el cant del món, en brusc monticle,

entre el diable, l’àngel i el gran tro.

Darrere meu ve el qui és més fort que jo.

I és de Sant Marc –u, set– aquest versicle.

I em sé ben esquifit, i amb cor desert,

en aquest pou de febre i corruptela

que aombra el llop darrere la gasela

i rega amb aigua bruta el somni incert.

La vida és desraó i alat suplici

que aplega el càntic tràgic i el bordell.

Sóc l’ignorant que, brau, es fa vedell

i signa amb si mateix un armistici.

El tedi esmica un cim que mor al pla

en fer-me esclau de l’ego i el meu karma.

I el vent em diu que encara he d’adonar-me

que tot és il·lusori i buit i va.

I tanmateix empaito el rastre agònic

i xerro amb el delit del papagai

quan el cant abandona el viu esglai

i el vers enfila un responsori clònic.

De mi mateix, sovint, en sóc devot

i creuo el temps en la lluent barcassa

en què Narcís, amb líquida argamassa,

forjà el reflex d’un ego en mascarot.

I així m’endinso en falses operetes

de maldients i freaks, com si un remix

del viure més tronat, entre embolics,

ordís un contuberni de serpetes.

Ja no mereixo, doncs, ni Llum ni Verb.

La fosca, el cor i els tràngols del beverri

–del whisky al vi, de l’armanyac al sherry–

m’han fet un home ombriu i un xic esquerp.

Terrícola a la Gralla i a Ca la Samsona

Terrícola s'escampa! Comencem les presentacions de les tres primeres plaquettes infinitesimals de Terrícola amb un cap de setmana intens i ple d'activitat. La primera de les aturades serà a la llibreria la Gralla de Granollers, un dels motors més actius de la vida literària del Vallès Oriental. Hi presentarem l'editorial i assistirem a un recital dels poetes Carles Hac Mor, Meritxell Nus i Jordi Valls, autors dels tres primers llibres. Però això no és tot, perquè també comptarem amb la participació de Lluís Calvo i dels editors Laia Noguera i Esteve Plantada. 

L'endemà, vestits de diumenge, enfilarem el camí cap a Ca la Samsona, a Manresa. Hi arribarem amb ganes de dir, de sembrar i de fer el vermut, i us esperem a partir de les 12 del migdia. Es llegiran poemes i es plantaran plaquettes, ara que és gairebé primavera, perquè a Granollers i a Manresa hi floreixin margarides i moltes més coses.

Dissabte 9 de març, a les 19 hores, a la llibreria la Gralla de Granollers. 

Diumenge 10 de març, a les 12:30 hores a Ca la Samsona de Manresa.

L'esfinx

«El silenci insinua

el dubte de les flors,

l’alè retingut dels grills.»

Jordi Valls i Pozo (Barcelona, 1970) viu a Santa Coloma de Gramenet, ciutat que ha marcat, i molt, la seva trajectòria poètica. Ha presidit l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana entre 1994 i 1996 i és membre del PEN Club Català. L'any 2006 va guanyar els Jocs Florals de Barcelona. Ernest Farrés afirma que «amb Jordi Valls la poesia no és solament subversió en la mesura que dóna la facultat d'ultrapassar el marc de la realitat establerta, sinó que és sobretot l'essència del fet literari». Els seus poemes han estat traduïts a l'eslovè i a l'anglès. El podeu llegir al bloc de Félix Orbe.

L'esfinx és el tercer número de la col·lecció Infinitesimal

Sense permís

«Aquí Natura diu principi i fi:

l’adéu callat, les ànimes

vivint a dins d’un raig de llum prestat.»

Meritxell Nus i Gallart (Estac, 1985) és inèdita, en termes generals. Ha participat en algunes antologies literàries o revistes de poesia. De moment, la principal plataforma de difusió de la seua poesia és l'oralitat.

Sense permís és el segon número de la col·lecció Infinitesimal

El cel barrat

«En cada ‘no’ hi havia un ‘sí’ amagat

que, si es feia explícit, reclamava un ‘no’.

On no hi sobrava res, hi cabia tot. L’univers

era el resultat d’un succés gratuït.»

Carles Hac Mor (Lleida 1940) és un infrapoeta que no conrea el gènere literari de l'autobiografia ni el subgènere del currículum, tret de casos com el present, en què els editors l'han esperonat a fer-ho.

El cel barrat és el primer número de la col·lecció Infinitesimal